PERQUÈ SARDENYA?

En un equip de recerca les motivacions poden ser dispars; però hi ha un factor que sol ser comú: la curiositat.
La descoberta d'un indret desvetlla, normalment, l'interès per aprofundir en la seva realitat. En el nostre cas cap membre del grup ha trepitjat mai l'illa de Sardenya, però no ha estat obstacle per emprendre la tasca d'aproximar-nos a la seva realitat geogràfica. (La foto del encapçalament es del anomenat Pa de Sucre de la platja de Nebida)

BREU DESCRIPCIÓ

Sardenya te una superfície de 24.090 Km2, es la segona illa del Mediterrani per extensió, i esta compresa entre els 38º 51' 52'' i els 41º 15' 42'' de latitud Nord i entre els 8º 8' i 9º 50' de longitud Est. Limita al est amb la mar Tirrena, al nord amb Còrsega (França) a l'oest amb el mar de Sardenya que acaba fonent-se amb el mar Balear i al sud amb el mar Mediterrani.

També formen part del seu territori nombroses illes menors: San Pietro, Sant'Antioco, Mal di Ventre, Asinara, Isola Piana, Caprera, La Madalena, Spargi, Budelli, Razzoli, Santa Maria, Tavolara, Molara, Serpentara i Isola dei Cavoli.

La població compta amb 1.637.639 habitants. La capital de la Regió Autònoma de Sardenya es Cagliari.

Font: ITALIA, geografia generale ed economica, Bruno Nice; Istituto Geografico de Agostini (1971)

PALEOGEOGRAFIA

Des que l'escorça terrestre va començar a refredar-se i, per tant, a contraure's i esquerdar-se, el mantell tou que la sustenta i que la fa surar, la va sotmetre, juntament amb el magnetisme, a "migracions" de sud a nord i d'est a oest que, durant milions d'anys, la fragmenta encara mes o be aconseguir reunir-la

La fesomia que coneixem ara, es, en termes geològics, provisional; la matèria es transforma constantment.


Origen del Mar Mediterrani

El limit occidental del antic Oceà Tetis, s'anomena Mar de Tetis, Oceà Tetis Occidental o Oceà Tetis Alpí, sent-ne testimonis els mars Caspi, Aral i Negre. Aquest no era un oceà obert, sino un Golf situat al marge central de la Pangea, hi havia multitud de petites plaques tectòniques, arcs d'illes, propis del Cretaci, i microcontinents.

Hi ha cientifics que defensen que el Mediterrani Occidental no guarda cap relacio amb l'antic Tetis, ja que la conca catalano-balear es va obrir, en una fase distensiva, a la vegada que el petit continent sard-cors es desprenia del socol europeu i tot girant anava traslladant-se fins l'emplaçament actual. També el Tirre es una conca que continua en fase distensiva i per tant s'eixampla.

En aquesta regió existien petites conques oceàniques (Valais, Piemonte, Ligúria...),
separades unes de les altres per terrenys continentals. Per altra banda la Placa d'Alboran va acaba topant amb la Placa d'Iberia; l'augment del nivell del mar en el Mesozoic els inunda, formant mars poc profunds.

Fa uns 60 milions d'anys, a inicis del Terciari, el mar de Tetis inundava gran part del que ara es el nord d'Africa i bona part d'Europa, que en aquell moment era un arxipèlag. Durant l'Oligocè, una gran part d'Europa central i oriental estava coberta per un ramal nord del Oceà Tetis, denominat Paratetis. Les plaques de l'India i d'Aràbia s'acostaven cap a Euràsia, l'escorça oceànica desaparegué gradualment en el Mioce inferior, donant lloc a un mar interior.

A mesura que va anar estretant-se per l'est, es forma una gran conca marina separada del oceà obert. Aquesta conca abastava en una mateixa massa d'aigua els mars Mediterrani, Negra i Caspi. Per occident, però, seguia connectat amb el mar obert per superfícies que avui dia estan emergides al sud de la Península Ibèrica i el nord del Marroc.


Durant l'Oligocè superior i el Miocè inferior, fruit de processos extensius es produí la rotació cap a l'esquerra del bloc sard-cors i l'obertura de la conca provençal, generant-se un sistema de horts i grabens, que conclourien amb el seu enfonsament, hi ha palegeògrafs que anomenen aquests territoris submergits les Altaides.






Font: PALEOGEOGRAFIA DEL TERZIARIO SARDO NELL'AMBITO DEL MEDITERRANEO OCCIDENTALE, A. Cherchi Pomesano; Facolta di scienze dell'Universita di Cagliari (1974)

(Mes informacio al web de la Universitat de California - Museum of Paleontology)

Sèries geològiques




Primera seqüència
El massís comença a esquerdar-se, la Península Ibèrica inicia un gir cap a l'Oest.


Segona seqüència :

El sòcol esquinçat, moviment de distensió.


Tercera seqüència:
Es va obrint la conca balear

Quarta seqüència:
El nou massís sard-cors migra cap a orient
Cinquena seqüència:
El petit massís quasi ha finalitzat el seu desplaçament

Sisena seqüència :

El gir s'ha completat i comença l'estabilització
en el nou emplaçament

GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA


L'illa de Sardenya, que forma part del antic massis provençal, n'es una de les parts mes altes que han quedat emergides. Està constituïda per materials arqueozoics, molt antics, i gaudeix d'una important estabilitat estructural: fa milers d'anys que els seus volcans estan extingits. No es pot dir el mateix de la seva estructura hidrogeologica, un problema que caracteritza a ciutats con Cagliari; son incomptables les cavitats de grans dimensions que hi ha en el subsòl. (La fotografia correspon a la provincia de Tiempo Pausanias al Nord de l'illa)

Les coves de l'illa es consideren entre les més antigues d'Itàlia i d'Europa. Poden trobar-se tant a l'interior com al llarg de les costes (n'hi ha que només són accessibles per mar, d'altres poden ser visitades únicament per espeleòlegs i científics especialitzats, molt ben equipats). L'erosió eé un altre fenòmen que afecta a Sardenya, tant per la composició de les roques com per la força dels vents dominants.

En particular, el Paleozoic, granits i esquistos, hi són present samb roques de tots els seus periodes. El calcari metal.lifer del Inglesiente (Càmbria), es mineralitza en periodes successius; cons volcànics terciaris, fruit d'un vulcanisme basic (basalts) que es perllongà fins el Quaternari, junt amb materials sedimentaris mesozoics metamorfitzats per la orogènia alpina, acaben de conformar la seva composició geològica.

El perímetre de costes que l'encerclen, mesura 1.849 Km, molts dels quals, son força rectilinis i sovint acabats en promontoris i penya-segats, amb ancorades amples i profundes vorejades per illots.

Sardenya és un món apart, no té res a veure amb els Apenins ni amb les Balears. Es tracta d'un fragment del sòcol hercinià, esquerdat per múltiples falles, sostenint aquí i allà segments de cobertura secundària i eocena, desapareixent a l'oest sota potents acumulacions volcàniques inaugurades a l'Oligoce.

El relleu dominant són els altiplans que acaben de forma abrupta caient al mar i formant costes que semblen tallades a cop de destral en el seu conjunt, però ben cisellades en el detall.

La part principal del sòcol antic es troba en el Centre i a l'Oest. El pla de distorsió és d'una gran simplicitat, les línies de fractura essencial dibuixen arcs de cercle concèntrics el centre dels quals es trobaria en algun lloc del mar a l'est d'Orosei

Els elements septentrionals externs estan orientats Nord-Est Sud-Oest, com els blocs de la Còrsega meridional que constitueix una prolongació natural d'aquesta unitat morfològica. El relleu del sòcol és molt irregular i comporta serralades en cresta alternant amb depressions, obra de l'erosió diferencial, en els granits heterogenis (Gallura).
Al Nord-Est, un esbós de relleu apalatxià apareix on es difícil discriminar si correspon a l'erosió diferencial, que ha posat de relleu granits i porfirites, o be a esquerdes més recents; no obstant aquestes últimes son incontestablement responsables de la posició baixa de la meseta de Tempio Pausanias i de la geomorfologia de Sardenya.

La notable varietat litològica i els molts processos morfològics successius, integrats en el complex quadre estructural de l'illa dominat per la subdivisió en horts del sòcol caledonià-hercinià i de la presència de la gran fossa tectònica campidanesa, han fragmentat el territori en nombroses regions morfològiques amb caracteristiques diferents.
L'extraordinària complexitat del relleu del pais, no permet fer-ne una descipció detallada, però s'observa que l'illa es divideix en una secció oriental i una altra d'occidental. La primera és un massís cristal.lí típic, aixecat i fracturat després d'un llarg periode d'erosió superficial. Els granits són l'element principal en el centre i en el nord, essent l'altiplá de Gennargentu el més alt. Al sud aquests estan recoberts per esquistos paleozoics.
És sorprenent la uniformitat de la fracturada línia de costa, que no ofereix en la major part del seu recorregut emplaçaments per ports d'alguna importància, el que fa que Sardenya li doni l'esquena a la penínsul·la italiana.
A les terres altes, cap al nord, lloc de naixement del riu Tirso, es produeix, no obstant, un canvi que li dóna a l'extremitat nordest, Gallera, unes característiques pròpies. Aquesta regió estaà separada de la resta de la terra alta oriental per una depressió, una falla, que comença en el golf de Terranova i segueix cap al sud fins a Coghinas. Això fa que aquest riu prengui una desviació sobtada cap al nord penetrant per l'extrem oriental del golf d'Asinara.
El golf de Terranova assenyala l'inici d'un tram de costes d'estuaris peculiar de la Sardenya nord oriental , formant les illes del estret de Bonifaci que l'uneixen a la seva germana l'illa de Corcega.
Sintetitzant, el territori sard ha estat subdividit (Pracchi e Terrosu Ojales, 1971) i es reparteix de la següent manera: 18,5% munta, 67,9% carenes i 13,6% plana.

Fonts: L'ITALIE, Jacques Bethemont - Jean Pelletier; Bordas (1979)
Fotografia de Tiempo Pausanias

Més informacio al web de "Sardegna digital library"

GEOGRAFIA HUMANA


Font: http://Pixdaus.com Entre Villasimius i Castiadas

Les illes, per naturalesa, constitueixen un medi apartat del continent, en el cas de Sardenya de la península d'Italia, Estat al qual pertany. Te un regim especial reconegut de Regió Autònoma i la seva capital es Cagliari.

Dos trets caracteritzen l'illa de Sardenya, la humitat, que es tradueix amb freqüència en boires que l'oculten literalment a la vista de navegants i el predomini de les formes pseudo-horitzontals, cims arrodonits, superfícies altes coronades per planes i blocs basculats. L'alçada màxima del massis central és La Marmora de 1.834m.

Malgrat algunes grans valls, la massa de l'illa és compacta i les comunicacions, tant en sentit nord-sud, com en direcció est-oest, han estat difícils.

Abans de la unitat d'Itàlia, va pertànyer a l'estat mes progressista de la península, el Piemonte, però la seva administració, molt llunyana, va ser tant indiferent a la problemàtica sarda, com insignificants foren les intervencions i inversions en territori sard.

Aquesta situació ha persistit quasi fins als nostres dies, així com la deficient explotació del sol. Només la plana de la fosa campidana, al sud, gaudeix d'un sistema de conreus moderns.

La muntanya ha continuat ancorada en un sistema agrari caracteritzat per el pastoreig extensiu, de rendiments mediocres. No obstant, qui pensi que Sardenya es una illa de pastors, només s'acostarà parcialment a la seva realitat.

La major part dels illencs es concentren terre endins , resultat de segles d'invasions i atacs corsaris que varen empentar als sards a replegar-se cap a l'interior.

ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Ramaderia

La cria de l'oví -la pècora sarda és una de les millors races lleteres del mon- juga un paper importantíssim a l'economia de gran part de les comarques de muntanya; altres activitats ramaderes menors son la cabra i el bou roig de Montiferru, raça específica de la regió, aquest ultim pel consum de carn.

Agricultura

Sardenya només te dos regions planes que mereixin, per les dimensions i qualitats agrícoles retenir l'atencio: La Nurra, enfront de Sassari, en el nord-oest, i sobretot el Campidano, al Sud.

La Nurra és una plana de sediments recents envoltada de carenes terciàries. Fa mig segle, només es conreaven les vessants: vinyes, oliveres, cereals i llegum (faves i carxofes). La plana era un focus de paludisme, no servia més que com a pastura hivernal pels ramats transhumants; però, convenientment dessecada, es convertí, després de la segona guerra mundial, en parcel.les cerealíferes distribuïdes entre els pagesos.

El Campidano (quasi 100 Km de llarg per 20-25 d'ample) ha estat guanyat progressivament per a l'agricultura moderna a partir de Cagliari. Al voltant de la ciutat el reg ha construït un paisatge hortícola, amb tancats de tarongers, ametllers, diferents tipus de llegum, i especialment carxofes.

A mesura que ens allunyem cap al nord, s'estén un paisatge de camps oberts; son les terres de seca, on encara es practica l'alternança de cultius, entre els quals les faves. Es aquí on s'obtenen més de les tres quarts parts de la collita sarda de gra (2 milions de quintals de blat i 2,5 milions de quintals dels altres cereals conreats).

Sobre els derrubis que voregen l'abrupte de falla les vinyes cobreixen quelcom mes de 1,5 milions d'hectàrees.

Les polítiques comunitàries obligaren a arrencar molts ceps durant els anys 80, però rectificacions posteriors han impulsat un renaixement de les vinyes des de 1997, amb un producte de qualitat.

Cap al nord de Sardenya hi ha alguna plantacions de cítrics i altres arbres fruiters, hi ha algunes sureres de les que encara se'n extreu l'escorça.

Pesca

La pesca es concentra a les regions de l'Alguer, al nord i de Sulcis, al sud; de fet es d'aquesta ultima que provenen la major part de les captures. Aquesta activitat, també, té certa rellevància tant a Gallura, al Est, com, i sobretot, a Oristanese, al nord; els pescadors també treballen les vastes albuferes que hi ha a la costa.

Les captures de tonyina tenen en els japonesos, els seus clients principals.
Mineria i Industria






Les activitats extractives a la regió d'Inglesiente, vénen d'antic ja que els fenicis i els romans explotaven les mines, de coure i de plom, que continuen en activitat, però en declivi constant.

Els darrers decennis del segle passat, la riquesa produïda per el sector de la industria i dels serveis ha anat igualant la generada per el sector agrari, això dona una idea de la forta dependència que manté encara l'economia illenca de les seves produccions mes tradicionals.

Una altre activitat, amb certa importància, son les manufactures conserveres a prop de la capital Cagliari, on hi ha unes salines que ja aprofitaven els fenicis.

Actualment, però, l'economia gira al voltant de diversos sectors econòmics que canvien en funció dels àmbits: agricultura, industria, turisme...; aquest ultim esta esdevenint un autentic motor per la regió, l'illa de Sardenya te un medi natural molt ben conservat.







Un dels projectes futurs mes ambiciosos es la construcció del Museu d'Art Contemporani, projectat per Zaha Hadid, una de les arquitectesses mes vanguardistes del mon, que ha pres com a model la naturalesa rocosa sarda.

EDAFOLOGIA


Els sòls de Sardenya presenten gènesis, característiques i propietats diferents, en funció del tipus de substrat, de la morfologia, de la cobertura vegetal i del ús del sòl.


Quasi el 28% de la superfície total de l'illa presenta una associació constituïda per roques aflorants i leptosols, eutrics, districs i lítics, difosa arreu del territori i sobre tot sobre roques dures, metamòrfiques, intrusives, efusives, dolomítiques i calcàries, amb morfologia molt irregular i amb poca cobertura arbòria i arbustiva. Aixo ha influit que en aquestes àrees l'activitat predominant hagi estat la devesa extensiva, sobre tot d'ovelles i cabres.


Només el 18% del territori sard està cobert pers sols susceptibles de rec, que es troben sobre planes interiors i en els litorals sobre dipòsits al·luvials del Pleistocè i l'Holocè, el que permet una agricultura agrícola predominantment intensiva mixta.

HIDROGRAFIA

La xarxa fluvial, com reflexa de l'estructura del relleu, es menys evolucionada que la de la resta del continent europeu, com sovint en el ambit mediterrani. Per la qual cosa els rius sards presenten per regla general, conques reduides, recorreguts curts o no massa llargs, pendents elevades, forts estiatges i una gran irregularitat interanual, amb moduls absoluts i relatius de menor cuantia que evidencien una menor alimentacio i els efectes d'una mes gran evaporacio i infiltracio proufundes. Es important perque cap d'aquestes corrents han pogut esser utilitzades com a vies navigables que facilitessin la comunicacio intraterritorial; per contra l'escassedat dels recursos hidrics que pateixen en aquest domini ecologic favoreix que tots aquests rius siguin sotmesos a intens aprofitament i regulacio per multiples usos.
Sardenya te unes condicions climàtiques i una distribució de precipitacions molt estacionals, la qual cosa provoca una gran irregularitat en els rius. Es per això que molts rius i torrents nomes siguin visibles en ocasions de fortes pluges hivernals o primaverals. Degut a les característiques del territori l'àrea de captació es petita, les conques son reduïdes y son pobres en aigua generalment.
Els principals rius son: - Riu Flumendosa. 127 km. Províncies de Cagliari, Nuoro - Riu Mannu . 93 km. Províncies de Cagliari, Nuoro - Riu Cedrino . 76 km. Província de Nuoro - Riu Taloro. 63 km. Províncies de Cagliari, Nuoro - Riu Liscia. 57 km. Província de Sassari - Riu Tirso. 150km. Províncies de Cagliari, Nuoro, Sassari




Font: http://www.globalgeografia.com/



Descripció de les conques hidrogràfiques




Altimetria i pendents en el territori de Sardenya (Pla Regional de Paisatge, Informe General, 2006).

Tots els llacs a l'illa, excepte per al Llac de Baratz, són artificials, creats pel tancament de moltes vies, i son la principal font d'aigua. La xarxa hidrogràfica superficial té alguns dels principals rius perennes i una sèrie interminable de petits cursos d'aigua de caracter torrencial. La xarxa hidrogràfica té algunes modificacions fetes per l'home en relació a les obres de terraplè, i en alguns casos, la desviació de rius, principalment amb la finalitat de protegir les zones urbanes dels riscos d'inundacions.

Longitut Conca

Riu Tirso 153.60 km 3'365.78 km2

Riu Coghinas 64.40 km 2'551.61 km2

Riu Flumendosa 147.82 km 1'841.77 km2

Riu Mannu 95.77 km 1'779.46 km2

Riu Cedrino 77.18 km 1'075.90 km2

Problemàtica de l'aigua a Sardenya
Els problemes que s'enfronta a Sardenya són comuns a moltes regions del sud d'Itàlia i els països de la conca mediterrània. Els principals problemes ambientals son; el règim hidrològic, el risc de desertització, la qualitat de l'aigua i la salinització


http://www.regione.sardegna.it/documenti/1_13_20090522180813.pdf



Estimació de recusos d'aigua disponible a l'illa de Sardenya utilitzant el model SWAT

Estudi realitzat per el "Centro di Ricerca Sviluppo e Studi Superiori in Sardegna" en el qual s'estudia el cicle de l'aigua a escala regional mitjançant un model fisic, per fer una estimació del total d'aigua disponible a l'illa de Sardenya, produir una base de dades de parametrització per a l'ús de la terra i del sòl a escala regional, i com fer front a la insuficiència de dades climàtiques diària.

L'experiència més important de Sardenya és la "SISS" l'estudi dels recursos d'aigua superficial l'illa de Sardenya.


Conques sota investigació





Mes informació a:
http://www.brc.tamus.edu/swat/2ndswatconf/Session%20C/cau.pdf


El Mar Tirré es la part del Mar Mediterrani que s’ exten al oest de la península italiana entre Còrsega, Sardenya, Toscana, Lacio, Calabria y Campania, unit al Mar Jònic per l’estret de Messina i separat del Mar de Liguria per l’ illa d’ Elba. La seva profunditat màxima es de 3.785 metres. Es troba pròxim a la falla de divideix Àfrica d’Europa , això fa que predominin les carenes muntanyoses i els volcans.
El Mar de Sardenya es la part del Mar Mediterrani, situada entre l’ illa italiana de Sardenya y el arxipèlag espanyol de les Balears. Aquest nom s’utilitza sobre tot en la regió occidental de Sardenya, des de les Boques de Bonifacio (estret entre Córcega i Sardenya) fins les aigües del Canal de Córcega (aigües entre Sardenya i Túnez). En les costes a les que banya en les illes Balears no s’utilitza aquesta denominació.

Font: http://www.fiumi.com/


Enllaç video sobre la natura a Sardenya

Font: http://www.regione.sardegna.it/

CLIMATOLOGIA

CLIMA A SARDENYA



"Una de les característiques essencials pròpies dels climes mediterranis és la irregularitat amb que bona part dels seus caràcters se succeeixen al llarg de l’any. Això és especialment important en la distribució de les precipitacions, ". Xavier Martín Vide, 1985,Plujes i inundacions a la mediterrània, KETRES EDITORA,S.A. Barcelona.
Partim de la premissa, que caldrà analitzar, que el clima de l’illa de Sardenya és Mediterrani, tant per la seva situació geogràfica que així ens ho fa preveure, situada entre els paral·lels 30º i 45º.

Segons la classificació de Köppen Csa.
Clima temperat: Temperatura del mes més fred > -3ºC
Temperatura del mes més càlid > 18ºC
Temperatura mitjana del mes més càlid > 22ºC
Amb l’estiu sec.


El clima mediterrani és típic a gran part de Sardenya, excepte en algunes zones internes marcades per un clima mes dur. Al llarg de la costa, on, actualment, viu bona part de la població, tenen hiverns suaus gràcies a la presencia del mar, amb nevades excepcionals i estius secs i calurosos. Dos trets caracterítzen l'illa de Sardenya, la humitat que es tradueix en boires que l'oculten a la vista desde el mar i el predomini de les formes arrodonides.

A l'interior de l'illa la baixa humitat i el vent permet soportar fàcilment les elevades temperatures estiuenques, que poden assolir entre els 35 i els 40ºC; els llocs costaners no arriben mai a aquests valors, tot i que la humitat es molt més elevada la brisa persistent permet soportar-la amb comoditat.

A l'interior del pais el clima és més difícil. A les muntanyes del Gennargentu durant els mesos d'hivern hi neva i la temperatura baixa per sota de zero. A L'estiu el clima és frescal, sobretot pel que fa a les hores nocturnes i molt rarament caluros durant dies consecutius.

Les precipitacions escasses al llarg de la costa i en el mitjorn, amb una mitjana inferior als 500 mm per any; en particular, la localitat de Capo Carbonara registra el valor mínim absolut tant de la regio com de tot el territori nacional italia amb mitjes de 266 mm anuals.

A les comarques internes de l'illa la precipitació mitjana es de 500 a 800 mm, i prop dels principals sistemes muntanyosos, es registra la pluviometria més alta de tota la regio que pot arribar a superar els 1000 mm anuals.


Sardenya és molt ventosa. El vent predominant es el Mestral, pero frequenment tambe hi trobem el Sirocco. El primer suavitza les temperatures de l'estiu, tot i que per la seva força pot malmetre els conreus i empentar la propagació dels incendis. El segon és perjudicial particularment a finals de la primavera perquè intensifica l'evapotranspiració provocant estres hídric a les collites no irrigades.


Pero els sards han aprofitat els vents per afavorir algunes plantes eòliques sobre crestes i relleus i també en algunes industries (Macchiareddu i Fiume Santo).

EL MESTRAL A SARDENYA



Extret de la http://www.youtube.com/


















En aquesta sèrie de fotografies fetes pel satèlit, amb el Copyrihgt Dundee Satellite Receiving Station. Cannel 5. Són de principis de Gener de l'any 1998, i podem observat com a partir del "motor climatòlogic" de la baixa d'Islàndia, aquesta despren els fronts que travessaran l'Atlàntic entrant al Continent i un cop passada la península i la part francesa, aquests entren al Mediterrani, afectant tot el mar catalano-balear i entrant a Sardenya per l'oest.



També observarem un desplaçament de la baixa a latituds inferior, ens reafirma que en trobem a l'hivern.


Aquí podem veure el pas d'est a oest d'un fron durant el maig del 2009, imatges de la web

de l'AEMET.

Imatges del moviment de les masses d'aire, on podem observar els fronts i els centres d'acció.

CLIMOGRAMA DE CAGLIARI







Dades extretes de la web de Climatologia


DIAGRAMA OMBROTÈRMIC DE GAUSSEN, Cagliari, Sardenya

Diagrama típicament Mediterrani, amb una temperatura mitjana anual de 16,4ºC. I una precipitació anual de 427 mm. S’observa un màxim de temperatura a l’estiu compaginant-se amb el mínim de pluviositat i un màxim de precipitació a partir de l’octubre fins a principis de primavera que baixa espectacularment. De 57 mm el mes de Febrer a 3 mm el juliol.


Els gràfics s'han realitzat a partir de les dades del Servei Metereològic Italià, en el seu apartat de CLIMATOLOGIA, on hi han dades desde l'any 1961 fins el 1990 en el cas de Sardenya.
Els observatoris analitzats són:


OBSERVATORI : ALTURES DELS OBSERVATORIS


Costa Smeralda, (Olbia) : 0 m.
L'Alguer : 0 m.
Capo Frasca : 0 m.
Perdasdefogu : 600 m.
Decimomannu : 12 m.
Elmas, (Cagliari) : 0 m.
Capo Carbonara : 0 m.


GRÀFICS CLIMÀTICS:

Extrets del Servei Meteorològic Italià



PRECIPITACIONS










GRÀFIC DE LES PRECIPITACIONS MENSUALS ACUMULADES:
En aquest gràfic, tot i que la majoria d’observatoris segueixen la corba pluviomètrica que s’ha és d’esperar en un clima mediterrani, pluges concentrades en els mesos de tardor i hivern, sí que hi ha diferencies notables segons la situació geogràfica, dels observatoris dins l’illa.
Resumint direm que plou mes quan més nord-est de l’illa ens trobem. El màxim el trobem a l’Alguer amb els 590,3 mm. de pluja de promig, i el mínim és el Cap Carbonara, situat en el sud est de l’illa amb 265,5 mm. La resta es troba dins aquest interval, però sempre per sobre dels 400 mm. essent el cas de Cap Carbonara una singularitat de l’illa.
El mes amb màxima pluja a l’Alguer és el novembre amb 103,7 mm., mentre que el de menys pluja és el Juliol amb només 5,1 mm. de promig.
En el cas de Cap Carbonara, com a lloc amb el mínim illenc de precipitació tenim com a mes més plujós Setembre amb 47,5 mm. i el mínim Juny amb 3,2 mm.
També es pot dir que la diferència de pluviometria dins Sardenya es produeix fortament entre Novembre i Gener ja que la resta de l’any tots els observatoris segueixen una tendència molt semblant.









VALORS MÍNIMS I MÀXIMS ANUALS DE PRECIPITACIÓ

Aquestes dades serveixen per donar contingut a l’encapçalament d’aquest apartat on tret del llibre Pluges i inundacions a la mediterrània, de Xavier Martin Vide diu “"Una de les característiques essencials pròpies dels climes mediterranis és la irregularitat amb que bona part dels seus caràcters se succeeixen al llarg de l’any. Això és especialment important en la distribució de les precipitacions, ".

Tot i que no són representatius, ha passat un cop en 30 anys, sí que són reals, ja que es troben dins les dades analitzades. En els anys de mínima pluviositat no hi ha cap observatori que arribi als 100mm de pluja, amb un màxim al Capo Frasca amb 71 mm i el mínim més sec el Capo Carbonara amb 6,5 mm de pluviositat anual.
També en els valors màxims anuals de pluviositat s’observa un gran dispersió respecte el promig, amb un màxim a Capo Frasca de 2156,8 mm i un mínim al Capo Carbonara de 1339,8 mm, observant que segueix la tendència de les mínimes pluges.
La diferència entre l’any més sec i el mes plujós, al Capo Frasca és de 2087,6 mm unes 4 vegades el promig de l’observatori, mentre que en el Capo Carbonara és de 1333 mm, també aproximadament unes 4 vegades el promig.


TEMPERATURES




GRÀFIC DE LES TEMPERATURES MITJANES MENSUALS;
En aquest gràfic observem, primerament la poca disparitat de les xifres, degut a la poca representativitat de les zones que es poden estudiar, gairebé totes a nivell de mar, només Decimomannu amb una cota de 12m., però interior, i Perdasdefogu amb una cota de 600 m.
En global observem uns mínims, mai per sota 0ºC, a l’hivern, 6,5ºC el mes de Gener a Perdasdefogu, mentre que a la resta ja són superiors, amb la mínima màxima al Cap de Carbonara amb un promig d’11,7ºC, amb un interval diferenciador de 5,2ºC..
A l’estiu hi ha una menor diferència, ja que l’escalfament és superior a l’interior que en els observatoris a nivell de mar. L’interval mínim es produeix en el mes de Juliol essent de 2,1ºC., ampliantse ja a l’Agost en 3ºC.
La temperatura mitjana màxima a l’estiu els té l’observatori del Cap de Carbonara amb 25,5ºC., mentre que la màxima inferior el té l’obsevatori de Perdasdefogu amb 22,5ºC.

EL GRÀFIC DE TEMPERATURES MITJANES MENSUALS ENS CLASSIFICA COM A CLIMA MEDITERRANI. Tmín > 6ºC.



DIAGRAMA OMBROTÈRMIC DE GAUSSEN

PROMITG DELS OBSEVATORIS DE SARDENYA (1961-1990)


Promig de les dades de temperatura i precipitació dels observatoris indicats, on s’observa el diagrama ombrotèrmic tipus de l’illa de Sardenya, tot i no trobar-se en cap dels observatoris reals. És la visualització del diagrama ideal, tot i no ser real en cap lloc.
Un cop feta la introducció, si que és un diagrama ombrotèrmic mediterrani, amb una forta disminució de pluges en el període estival, amb el mínim el Juliol (5,69 mm) de pluja, amb una precipitació anual de 498,73 mm. Els mesos més plujosos són el Novembre (68,29 mm) i el Desembre (71,30 mm). Cal remarcar que la precipitació del clima mediterrani en el Mediterrani és més plujós al nord que al sud i també ho és més a l’est que l’oest. Per la seva situació, Sardenya es troba en el centre oest, té un promig entre els 632 mm de precipitació de Marsella i els 394 mm de precipitació d’Atenes.
Un altre paràmetre a indicar és el dels mesos secs (Pmm ≤ 2T), en el cas de Sardenya és de 5 mesos de Maig a Setembre, comparativament Marsella en té 4 i Atenes en té 6 de mesos secs.

El règim tèrmic es veu regulat pel caràcter de mar continental que té el Mediterrani, amb una amplitud tèrmica de 14,56 ºC, una mínima al Gener de 9,69ºC i la màxima a l’Agost de 24,25ºC. La influència del Mediterrani és veu en la corba suau que dibuixa la temperatura, i sense gelades.
Les hores de sol aproximades, són 2568 H de sol/any, encara que només hi ha dades dels observatoris de Cagliari, Olbia i l’Alguer.

ElS PARCS NACIONALS DE LA SARDENYA.

Un parc nacional es defineix com totes aquelles àrees terrestres, fluvials, lacustres o marines que continguin un o més ecosistemes intactes o que estiguin parcialment intactes de la intervenció antròpica, o que la seva formació física, geològica, geomorfològica, biològica tinguin un interès naturalista, científic, estètic, cultural, educatiu, o recreatiu, i l’Estat tingui que intervindre-hi a fi de conservar aquestes zones per a les generacions presents i futures

Els parcs regionals estan compostos per la terra, els rius, els llacs i el mar prop de la costa, amb un sistema homogeni dins d’una o més regions, que són d’un gran valor medi ambiental. S’hi troben ja identificats com a llocs de patrimoni natural, el paisatge, els valors artístics, i les tradicions culturals de les poblacions locals.



Parc Nacional del Golf d’Orosei - Gennargentu.

Espai entre els més despoblats i verges d’Itàlia que compren els territoris que rodegen el Barbagia de Belvì.


Parc Nacional Dell'Asinara.

Illa despoblada que durant l’època romana va rebre el nom de illa d’Heracles, que més tard a l’edat mitjana passaria a anomenar-se Illa de Asenara. En els mapes cartogràfics del renaixement es quan passa a anomenar-se Illa de Sinnara o Sinuaria, nom que finalment va derivar en Asinara.


Parc Nacional de La Maddalena.

Parc natural sobre tot molt interessant per al submarinisme, per la seva gran bellesa. Aquest parc compren les illes de la Magdalena, i queda totalment dins el territori de la ciutat de la qual li ve el nom La Maddalena.


Parc Regional de Molentargius-Salines de Cagliari

Aquest complex naturalista-arqueològic- industrial, està ancorat dins els territoris de Cagliari, Quartu de Sant’Elena i Quartucciu e Selargius.


Parc Regional de Porto Conte - Capo Caccia.

Són un parc i un àrea marina protegida que inclou el Golf de Porto Conte, que els romans anomenaven "port de las nimfes", una de las més belles costes de l’illa.


Parc Natural Regional de Gutturu Mannu. (en vies d’institucionalització).

S’estén per els territoris de Assemini, Pula, Santadi, Sarroch, Siliqua, Uta, y Villa San Pietro, a la Zona de Especial Protecció ITB044009 i el lloc d’interès comunitari ITB001106 - Mont Forestal Arcosu.


Parque Natural Regional de Monte Arci (En vies d’institucionalització).

El projecte la llei que s’ha aconseguit a través de l’acció concertada dels municipis en el Mont Arci, identificat por la Ley regional 31, 1989.


Mapa dels diferents parcs regionals i zones protegides:

http://www.sardegnaambiente.it/documenti/3_66_20051006201439.pdf

http://www.sardegnaambiente.it/j/v/152?s=8719&v=2&c=1712&t=1

Parc nacional del Golf d’Orosei – Gennargentu


Espai entre els més suggestius i verges d’Itàlia y els territoris que rodegen el Barbagia de Belvì.

Es composa de tres grans sistemes: el Gennargentu ("port de plata"), un imponent complex “d’esquistos” del Paleozoic boscoses vessants i els cims d’estepa, que és el punt més alt de l’illa (Punta Lamarmora, 1834), el Supramonte que es un vast altiplà de pedra calcària i dolomita del Mesozoico (Munti Corrasi, m 1463), rica en aigua i es caracteritza per un paisatge salvatge i accidentat.

Entre els llocs més atractius destaquen: el Supramonte d’Oliena i la vall de Lanaittu; el Supramonte de Orgosolo, en que sobreviuen una gran població d’alzinars; les fonts i coves d’estalactita de’n Gologone que són les més importants de la Sardenya; el congost de’n Gorropu, el més profund d' Itàlia y potser d'Europa, amb parets altes que arriben fins a 450 metres; l’albelló de’n Suercone, un albelló immens que inclou nombrosos abismes; les coves En Bentu i Sabe Goeee, que es prolonguen prop de 15 km; el golf d’Orosei, apèndix natural al mar del Supramonte; i la extensió del rierol del Gonone a Maria Santo navarro amb uns penya segats de relleu calcari, on es troben coves que l’obren a sí mateix (Buey-Dorgali Marino) i on les cales son encisadores(Luna-Dorgali de Riachuelo).

En aquest parc natural hi trobem una riquesa faunística molt important amb espècies endèmiques úniques al món com el mufló de Sardenya dins dels mamífers, llur població s’està recuperant, junt amb el cérvol sard, gats salvatges, guineus i porcs senglars entre d’altres; pel que fa a l’avifauna s’inclouen prop de cent espècies de cria, com el voltor lleonat, el falcó de la reina, l’àguila reial, diverses varietats de taulats. Pel que fa a la costa, a part de tots els peixos que habiten a les aigües mediterrànies, destaquen sobre tot la presència de grans bancs de tonyines i els peixos espasa fortament explotades en aquestes darreres dècades des dels anys 70. També destaquem una important concentració de tortugues llaüt, que es troben en greu perill al mediterrani, i finalment com a mamífers marins destacats tenim a les foques monjo, cada cop més escasses, i la presencia de dofins botella i dofins donzella o llistats.


Galeria Fotogràfica: (Font: www.sardegnaambiente.it i www.panoramio.com)




























Per a més informació anar l'enllaç:http://www.sardegnaambiente.it/foreste/index.php