CLIMATOLOGIA

CLIMA A SARDENYA



"Una de les característiques essencials pròpies dels climes mediterranis és la irregularitat amb que bona part dels seus caràcters se succeeixen al llarg de l’any. Això és especialment important en la distribució de les precipitacions, ". Xavier Martín Vide, 1985,Plujes i inundacions a la mediterrània, KETRES EDITORA,S.A. Barcelona.
Partim de la premissa, que caldrà analitzar, que el clima de l’illa de Sardenya és Mediterrani, tant per la seva situació geogràfica que així ens ho fa preveure, situada entre els paral·lels 30º i 45º.

Segons la classificació de Köppen Csa.
Clima temperat: Temperatura del mes més fred > -3ºC
Temperatura del mes més càlid > 18ºC
Temperatura mitjana del mes més càlid > 22ºC
Amb l’estiu sec.


El clima mediterrani és típic a gran part de Sardenya, excepte en algunes zones internes marcades per un clima mes dur. Al llarg de la costa, on, actualment, viu bona part de la població, tenen hiverns suaus gràcies a la presencia del mar, amb nevades excepcionals i estius secs i calurosos. Dos trets caracterítzen l'illa de Sardenya, la humitat que es tradueix en boires que l'oculten a la vista desde el mar i el predomini de les formes arrodonides.

A l'interior de l'illa la baixa humitat i el vent permet soportar fàcilment les elevades temperatures estiuenques, que poden assolir entre els 35 i els 40ºC; els llocs costaners no arriben mai a aquests valors, tot i que la humitat es molt més elevada la brisa persistent permet soportar-la amb comoditat.

A l'interior del pais el clima és més difícil. A les muntanyes del Gennargentu durant els mesos d'hivern hi neva i la temperatura baixa per sota de zero. A L'estiu el clima és frescal, sobretot pel que fa a les hores nocturnes i molt rarament caluros durant dies consecutius.

Les precipitacions escasses al llarg de la costa i en el mitjorn, amb una mitjana inferior als 500 mm per any; en particular, la localitat de Capo Carbonara registra el valor mínim absolut tant de la regio com de tot el territori nacional italia amb mitjes de 266 mm anuals.

A les comarques internes de l'illa la precipitació mitjana es de 500 a 800 mm, i prop dels principals sistemes muntanyosos, es registra la pluviometria més alta de tota la regio que pot arribar a superar els 1000 mm anuals.


Sardenya és molt ventosa. El vent predominant es el Mestral, pero frequenment tambe hi trobem el Sirocco. El primer suavitza les temperatures de l'estiu, tot i que per la seva força pot malmetre els conreus i empentar la propagació dels incendis. El segon és perjudicial particularment a finals de la primavera perquè intensifica l'evapotranspiració provocant estres hídric a les collites no irrigades.


Pero els sards han aprofitat els vents per afavorir algunes plantes eòliques sobre crestes i relleus i també en algunes industries (Macchiareddu i Fiume Santo).

EL MESTRAL A SARDENYA



Extret de la http://www.youtube.com/


















En aquesta sèrie de fotografies fetes pel satèlit, amb el Copyrihgt Dundee Satellite Receiving Station. Cannel 5. Són de principis de Gener de l'any 1998, i podem observat com a partir del "motor climatòlogic" de la baixa d'Islàndia, aquesta despren els fronts que travessaran l'Atlàntic entrant al Continent i un cop passada la península i la part francesa, aquests entren al Mediterrani, afectant tot el mar catalano-balear i entrant a Sardenya per l'oest.



També observarem un desplaçament de la baixa a latituds inferior, ens reafirma que en trobem a l'hivern.


Aquí podem veure el pas d'est a oest d'un fron durant el maig del 2009, imatges de la web

de l'AEMET.

Imatges del moviment de les masses d'aire, on podem observar els fronts i els centres d'acció.

CLIMOGRAMA DE CAGLIARI







Dades extretes de la web de Climatologia


DIAGRAMA OMBROTÈRMIC DE GAUSSEN, Cagliari, Sardenya

Diagrama típicament Mediterrani, amb una temperatura mitjana anual de 16,4ºC. I una precipitació anual de 427 mm. S’observa un màxim de temperatura a l’estiu compaginant-se amb el mínim de pluviositat i un màxim de precipitació a partir de l’octubre fins a principis de primavera que baixa espectacularment. De 57 mm el mes de Febrer a 3 mm el juliol.


Els gràfics s'han realitzat a partir de les dades del Servei Metereològic Italià, en el seu apartat de CLIMATOLOGIA, on hi han dades desde l'any 1961 fins el 1990 en el cas de Sardenya.
Els observatoris analitzats són:


OBSERVATORI : ALTURES DELS OBSERVATORIS


Costa Smeralda, (Olbia) : 0 m.
L'Alguer : 0 m.
Capo Frasca : 0 m.
Perdasdefogu : 600 m.
Decimomannu : 12 m.
Elmas, (Cagliari) : 0 m.
Capo Carbonara : 0 m.


GRÀFICS CLIMÀTICS:

Extrets del Servei Meteorològic Italià



PRECIPITACIONS










GRÀFIC DE LES PRECIPITACIONS MENSUALS ACUMULADES:
En aquest gràfic, tot i que la majoria d’observatoris segueixen la corba pluviomètrica que s’ha és d’esperar en un clima mediterrani, pluges concentrades en els mesos de tardor i hivern, sí que hi ha diferencies notables segons la situació geogràfica, dels observatoris dins l’illa.
Resumint direm que plou mes quan més nord-est de l’illa ens trobem. El màxim el trobem a l’Alguer amb els 590,3 mm. de pluja de promig, i el mínim és el Cap Carbonara, situat en el sud est de l’illa amb 265,5 mm. La resta es troba dins aquest interval, però sempre per sobre dels 400 mm. essent el cas de Cap Carbonara una singularitat de l’illa.
El mes amb màxima pluja a l’Alguer és el novembre amb 103,7 mm., mentre que el de menys pluja és el Juliol amb només 5,1 mm. de promig.
En el cas de Cap Carbonara, com a lloc amb el mínim illenc de precipitació tenim com a mes més plujós Setembre amb 47,5 mm. i el mínim Juny amb 3,2 mm.
També es pot dir que la diferència de pluviometria dins Sardenya es produeix fortament entre Novembre i Gener ja que la resta de l’any tots els observatoris segueixen una tendència molt semblant.









VALORS MÍNIMS I MÀXIMS ANUALS DE PRECIPITACIÓ

Aquestes dades serveixen per donar contingut a l’encapçalament d’aquest apartat on tret del llibre Pluges i inundacions a la mediterrània, de Xavier Martin Vide diu “"Una de les característiques essencials pròpies dels climes mediterranis és la irregularitat amb que bona part dels seus caràcters se succeeixen al llarg de l’any. Això és especialment important en la distribució de les precipitacions, ".

Tot i que no són representatius, ha passat un cop en 30 anys, sí que són reals, ja que es troben dins les dades analitzades. En els anys de mínima pluviositat no hi ha cap observatori que arribi als 100mm de pluja, amb un màxim al Capo Frasca amb 71 mm i el mínim més sec el Capo Carbonara amb 6,5 mm de pluviositat anual.
També en els valors màxims anuals de pluviositat s’observa un gran dispersió respecte el promig, amb un màxim a Capo Frasca de 2156,8 mm i un mínim al Capo Carbonara de 1339,8 mm, observant que segueix la tendència de les mínimes pluges.
La diferència entre l’any més sec i el mes plujós, al Capo Frasca és de 2087,6 mm unes 4 vegades el promig de l’observatori, mentre que en el Capo Carbonara és de 1333 mm, també aproximadament unes 4 vegades el promig.


TEMPERATURES




GRÀFIC DE LES TEMPERATURES MITJANES MENSUALS;
En aquest gràfic observem, primerament la poca disparitat de les xifres, degut a la poca representativitat de les zones que es poden estudiar, gairebé totes a nivell de mar, només Decimomannu amb una cota de 12m., però interior, i Perdasdefogu amb una cota de 600 m.
En global observem uns mínims, mai per sota 0ºC, a l’hivern, 6,5ºC el mes de Gener a Perdasdefogu, mentre que a la resta ja són superiors, amb la mínima màxima al Cap de Carbonara amb un promig d’11,7ºC, amb un interval diferenciador de 5,2ºC..
A l’estiu hi ha una menor diferència, ja que l’escalfament és superior a l’interior que en els observatoris a nivell de mar. L’interval mínim es produeix en el mes de Juliol essent de 2,1ºC., ampliantse ja a l’Agost en 3ºC.
La temperatura mitjana màxima a l’estiu els té l’observatori del Cap de Carbonara amb 25,5ºC., mentre que la màxima inferior el té l’obsevatori de Perdasdefogu amb 22,5ºC.

EL GRÀFIC DE TEMPERATURES MITJANES MENSUALS ENS CLASSIFICA COM A CLIMA MEDITERRANI. Tmín > 6ºC.



DIAGRAMA OMBROTÈRMIC DE GAUSSEN

PROMITG DELS OBSEVATORIS DE SARDENYA (1961-1990)


Promig de les dades de temperatura i precipitació dels observatoris indicats, on s’observa el diagrama ombrotèrmic tipus de l’illa de Sardenya, tot i no trobar-se en cap dels observatoris reals. És la visualització del diagrama ideal, tot i no ser real en cap lloc.
Un cop feta la introducció, si que és un diagrama ombrotèrmic mediterrani, amb una forta disminució de pluges en el període estival, amb el mínim el Juliol (5,69 mm) de pluja, amb una precipitació anual de 498,73 mm. Els mesos més plujosos són el Novembre (68,29 mm) i el Desembre (71,30 mm). Cal remarcar que la precipitació del clima mediterrani en el Mediterrani és més plujós al nord que al sud i també ho és més a l’est que l’oest. Per la seva situació, Sardenya es troba en el centre oest, té un promig entre els 632 mm de precipitació de Marsella i els 394 mm de precipitació d’Atenes.
Un altre paràmetre a indicar és el dels mesos secs (Pmm ≤ 2T), en el cas de Sardenya és de 5 mesos de Maig a Setembre, comparativament Marsella en té 4 i Atenes en té 6 de mesos secs.

El règim tèrmic es veu regulat pel caràcter de mar continental que té el Mediterrani, amb una amplitud tèrmica de 14,56 ºC, una mínima al Gener de 9,69ºC i la màxima a l’Agost de 24,25ºC. La influència del Mediterrani és veu en la corba suau que dibuixa la temperatura, i sense gelades.
Les hores de sol aproximades, són 2568 H de sol/any, encara que només hi ha dades dels observatoris de Cagliari, Olbia i l’Alguer.