Font: http://Pixdaus.com Entre Villasimius i Castiadas
Les illes, per naturalesa, constitueixen un medi apartat del continent, en el cas de Sardenya de la península d'Italia, Estat al qual pertany. Te un regim especial reconegut de Regió Autònoma i la seva capital es Cagliari.
Dos trets caracteritzen l'illa de Sardenya, la humitat, que es tradueix amb freqüència en boires que l'oculten literalment a la vista de navegants i el predomini de les formes pseudo-horitzontals, cims arrodonits, superfícies altes coronades per planes i blocs basculats. L'alçada màxima del massis central és La Marmora de 1.834m.
Malgrat algunes grans valls, la massa de l'illa és compacta i les comunicacions, tant en sentit nord-sud, com en direcció est-oest, han estat difícils.
Abans de la unitat d'Itàlia, va pertànyer a l'estat mes progressista de la península, el Piemonte, però la seva administració, molt llunyana, va ser tant indiferent a la problemàtica sarda, com insignificants foren les intervencions i inversions en territori sard.
Aquesta situació ha persistit quasi fins als nostres dies, així com la deficient explotació del sol. Només la plana de la fosa campidana, al sud, gaudeix d'un sistema de conreus moderns.
La muntanya ha continuat ancorada en un sistema agrari caracteritzat per el pastoreig extensiu, de rendiments mediocres. No obstant, qui pensi que Sardenya es una illa de pastors, només s'acostarà parcialment a la seva realitat.
La major part dels illencs es concentren terre endins , resultat de segles d'invasions i atacs corsaris que varen empentar als sards a replegar-se cap a l'interior.
ACTIVITATS ECONÒMIQUES
Ramaderia
La cria de l'oví -la pècora sarda és una de les millors races lleteres del mon- juga un paper importantíssim a l'economia de gran part de les comarques de muntanya; altres activitats ramaderes menors son la cabra i el bou roig de Montiferru, raça específica de la regió, aquest ultim pel consum de carn.
Agricultura
Sardenya només te dos regions planes que mereixin, per les dimensions i qualitats agrícoles retenir l'atencio: La Nurra, enfront de Sassari, en el nord-oest, i sobretot el Campidano, al Sud.
La Nurra és una plana de sediments recents envoltada de carenes terciàries. Fa mig segle, només es conreaven les vessants: vinyes, oliveres, cereals i llegum (faves i carxofes). La plana era un focus de paludisme, no servia més que com a pastura hivernal pels ramats transhumants; però, convenientment dessecada, es convertí, després de la segona guerra mundial, en parcel.les cerealíferes distribuïdes entre els pagesos.
El Campidano (quasi 100 Km de llarg per 20-25 d'ample) ha estat guanyat progressivament per a l'agricultura moderna a partir de Cagliari. Al voltant de la ciutat el reg ha construït un paisatge hortícola, amb tancats de tarongers, ametllers, diferents tipus de llegum, i especialment carxofes.
A mesura que ens allunyem cap al nord, s'estén un paisatge de camps oberts; son les terres de seca, on encara es practica l'alternança de cultius, entre els quals les faves. Es aquí on s'obtenen més de les tres quarts parts de la collita sarda de gra (2 milions de quintals de blat i 2,5 milions de quintals dels altres cereals conreats).
Sobre els derrubis que voregen l'abrupte de falla les vinyes cobreixen quelcom mes de 1,5 milions d'hectàrees.
Les polítiques comunitàries obligaren a arrencar molts ceps durant els anys 80, però rectificacions posteriors han impulsat un renaixement de les vinyes des de 1997, amb un producte de qualitat.
Cap al nord de Sardenya hi ha alguna plantacions de cítrics i altres arbres fruiters, hi ha algunes sureres de les que encara se'n extreu l'escorça.
Pesca
La pesca es concentra a les regions de l'Alguer, al nord i de Sulcis, al sud; de fet es d'aquesta ultima que provenen la major part de les captures. Aquesta activitat, també, té certa rellevància tant a Gallura, al Est, com, i sobretot, a Oristanese, al nord; els pescadors també treballen les vastes albuferes que hi ha a la costa.
Les captures de tonyina tenen en els japonesos, els seus clients principals.
Mineria i Industria
Les activitats extractives a la regió d'Inglesiente, vénen d'antic ja que els fenicis i els romans explotaven les mines, de coure i de plom, que continuen en activitat, però en declivi constant.
Els darrers decennis del segle passat, la riquesa produïda per el sector de la industria i dels serveis ha anat igualant la generada per el sector agrari, això dona una idea de la forta dependència que manté encara l'economia illenca de les seves produccions mes tradicionals.
Una altre activitat, amb certa importància, son les manufactures conserveres a prop de la capital Cagliari, on hi ha unes salines que ja aprofitaven els fenicis.
Actualment, però, l'economia gira al voltant de diversos sectors econòmics que canvien en funció dels àmbits: agricultura, industria, turisme...; aquest ultim esta esdevenint un autentic motor per la regió, l'illa de Sardenya te un medi natural molt ben conservat.
Un dels projectes futurs mes ambiciosos es la construcció del Museu d'Art Contemporani, projectat per Zaha Hadid, una de les arquitectesses mes vanguardistes del mon, que ha pres com a model la naturalesa rocosa sarda.
