Des que l'escorça terrestre va començar a refredar-se i, per tant, a contraure's i esquerdar-se, el mantell tou que la sustenta i que la fa surar, la va sotmetre, juntament amb el magnetisme, a "migracions" de sud a nord i d'est a oest que, durant milions d'anys, la fragmenta encara mes o be aconseguir reunir-la
La fesomia que coneixem ara, es, en termes geològics, provisional; la matèria es transforma constantment.
La fesomia que coneixem ara, es, en termes geològics, provisional; la matèria es transforma constantment.
Origen del Mar Mediterrani
El limit occidental del antic Oceà Tetis, s'anomena Mar de Tetis, Oceà Tetis Occidental o Oceà Tetis Alpí, sent-ne testimonis els mars Caspi, Aral i Negre. Aquest no era un oceà obert, sino un Golf situat al marge central de la Pangea, hi havia multitud de petites plaques tectòniques, arcs d'illes, propis del Cretaci, i microcontinents.
Hi ha cientifics que defensen que el Mediterrani Occidental no guarda cap relacio amb l'antic Tetis, ja que la conca catalano-balear es va obrir, en una fase distensiva, a la vegada que el petit continent sard-cors es desprenia del socol europeu i tot girant anava traslladant-se fins l'emplaçament actual. També el Tirre es una conca que continua en fase distensiva i per tant s'eixampla.
El limit occidental del antic Oceà Tetis, s'anomena Mar de Tetis, Oceà Tetis Occidental o Oceà Tetis Alpí, sent-ne testimonis els mars Caspi, Aral i Negre. Aquest no era un oceà obert, sino un Golf situat al marge central de la Pangea, hi havia multitud de petites plaques tectòniques, arcs d'illes, propis del Cretaci, i microcontinents.
Hi ha cientifics que defensen que el Mediterrani Occidental no guarda cap relacio amb l'antic Tetis, ja que la conca catalano-balear es va obrir, en una fase distensiva, a la vegada que el petit continent sard-cors es desprenia del socol europeu i tot girant anava traslladant-se fins l'emplaçament actual. També el Tirre es una conca que continua en fase distensiva i per tant s'eixampla.
En aquesta regió existien petites conques oceàniques (Valais, Piemonte, Ligúria...),
separades unes de les altres per terrenys continentals. Per altra banda la Placa d'Alboran va acaba topant amb la Placa d'Iberia; l'augment del nivell del mar en el Mesozoic els inunda, formant mars poc profunds.
Fa uns 60 milions d'anys, a inicis del Terciari, el mar de Tetis inundava gran part del que ara es el nord d'Africa i bona part d'Europa, que en aquell moment era un arxipèlag. Durant l'Oligocè, una gran part d'Europa central i oriental estava coberta per un ramal nord del Oceà Tetis, denominat Paratetis. Les plaques de l'India i d'Aràbia s'acostaven cap a Euràsia, l'escorça oceànica desaparegué gradualment en el Mioce inferior, donant lloc a un mar interior.
A mesura que va anar estretant-se per l'est, es forma una gran conca marina separada del oceà obert. Aquesta conca abastava en una mateixa massa d'aigua els mars Mediterrani, Negra i Caspi. Per occident, però, seguia connectat amb el mar obert per superfícies que avui dia estan emergides al sud de la Península Ibèrica i el nord del Marroc.
Durant l'Oligocè superior i el Miocè inferior, fruit de processos extensius es produí la rotació cap a l'esquerra del bloc sard-cors i l'obertura de la conca provençal, generant-se un sistema de horts i grabens, que conclourien amb el seu enfonsament, hi ha palegeògrafs que anomenen aquests territoris submergits les Altaides.
Font: PALEOGEOGRAFIA DEL TERZIARIO SARDO NELL'AMBITO DEL MEDITERRANEO OCCIDENTALE, A. Cherchi Pomesano; Facolta di scienze dell'Universita di Cagliari (1974)
(Mes informacio al web de la Universitat de California - Museum of Paleontology)
