El parc Nacional d’Asinara

E l p ar c d’Asina ra e s t roba e n el ter ritori de Porto Torres. Aquesta illa te una forma sinuosa i allar gada en sentit nort-sud amb una longitud de 17,5 km, i una amplada màxima de 6,14 km.

Aquesta illa consta de paisatges molt diversos, amb abruptes penya-segats a la costa més occidental amb l’alternança de grans cales i petites platges, on la morfologia recorda

molt a la típica del granit a les “ries” de l’Europa oriental.

La vegetació és la típica Mediterrània amb espècies termòfiles, com són el llentiscle, la ginebra, la lleteresa de bosc, o l’aladern de fulla estreta.

La flora inclou unes 678 espècies, de les quals 29 són edèmiques, algunes exclusives del nord de Sardenya i altres característiques de la raça sarda.

També cal destacar la gran varietat d’animals salvatges que podem trobar a l’illa, amb més de 80 espècies de vertebrats terrestres, inclosos els muflons, porc senglars, els caballs, el burro i el burro albí (que és el vertebrat endèmic més gran de l’illa). Pel que fa a les aus, l’illa es un important punt d’ancoratge per a moltes de les aus migratòries europees, que trien aquesta illa com a lloc de reproducció ( com per exemple el corb marí verd, el falcó peregrí, la perdiu sarda...etc.).

El medi ambient marí, també es molt ric des de el punt de vista biològic, i té diferents característiques, degut sobre tot a la diversitat del sòl des de un punt de vista morfològic. La part superior de la costa va ser colonitzada per dues espècies molt rares, de la família de les algues roges gegants. En aigües més profundes ( fins a uns 70 m) hi trobem les algues brunes, mentre que en un substrat ja més arenós hi trobem la Posidonia Oceànica.

En aquestes aigües el peix que trobem més abundant es el mero, la “corvina”, el llobarro.Com a mamífers marins trobem, els dofins llistats y de morro de botella i alguns lleons marins.


Galeria fotogràfica: (Font: www.sardegnaambiente.it i www.panoramio.com)


























Per a més informació anar l'enllaç:http://www.sardegnaambiente.it/foreste/index.php

Parc natural de La Maddalena

Aquest parc es troba situat dins el territori que du el seu mateix nom La Maddalena. Aquest parc va sorgir a partir de la depressió del sistema “Sardo-corso”. L’arxipèlag compren les illes de la Maddalena (l’única habitada), Caprera, Spargi, Santo Stefano, Budelli, Razzoli, Santa María i altres petits illots (Mortorio, Soffi, Nibani). Famós destí turístic ofereix paisatges naturals d’excepcional bellesa ( Port de la Verge, Platja Rosa, Cala Coticciu, Cala del Naufragi, Cala Corsara, Cala Connari...) Les costes es caracteritzen per un patró irregular on són freqüents les “ries” i penya-segats. Les platges són petites i en alguns casos, com en la platja de la rosa de Budelli, l’arena s’enriqueix amb petites restes orgàniques biodetrictiques, que donen lloc a que l’arena agafi diferents tonalitats. El paisatge dominant és el rocós, però el granit, va deixant reductes aptes per a la vegetació que es composa fonamentalment de ginebra, llentiscle, estepes, arboços i brucs. L'illa més rica en vegetació és la Caprera, on també hi trobem zones boscoses de pi blanc i pi pinyoner, amb una mescla de roure ssp.”Ginepreti”. La flora inclou més de 750 entitats, 56 de les quals són endèmiques. El medi marí és ric en hàbitats i espècies, algunes d’elles molt rares i protegides. Principalment els vertebrats que trobem a l’illa són les aus migratòries, i algunes endèmiques d’aquelles illes, que s’alimenten bàsicament de les costes riques en peix. Pel que fa al medi marí, és ric en hàbitats i espècies de tota mena, algunes d’elles molt rares i protegides, com són les algues roges, la ròtula gegant, present en els nivells més superficials, i a més on també hi abunda la Posidonia oceànica. Durant les últimes actuacions, en el parc hi està inclòs el “Santuari dels cetacis” on es promou la protecció de les balenes, els dofins, i lleons marins.

Com a curiositat cal a dir que l’illa de Caprera està fortament vinculada a la figura de Giussepe Garibaldi, qui hi va viure del
1954 fins al 1882 any de la seva mort. Per això hi ha un museu de curiositats i objectes que li van pertànyer.


Galeria fotogràfica: (Font: www.sardegnaambiente.it i www.panoramio.com)



















Per a més informació anar l'enllaç:http://www.sardegnaambiente.it/foreste/index.php

Parc Regional Molentargius

El parc Regional de Molentargius, va ser creat al 1999, es una zona humida de prestigi internacional entre els més importants d’Europa. Inclou estanys d’aigua dolça (Bellarosa i Perdalonga), i d’aigua salada ( Bellarosa major) i una gran planura d’arena.

Les principals característiques que el converteixen en un ecosistema únic en el mon són la seva extrema proximitat a dues de les principals ciutats de Sardenya, Cagliari i Quartu, i la presència de zones amb diferents índex de salinitat que formen una rica varietat d’espècies vegetals i animals, incloent el flamenc, que es sap que fa niu des del 1993.
L’estany de Molentargius es va formar dins d’una depressió arenosa del Campidano en el període comprés entre 75.000 i uns 18.000 enrera.

El drenatge estiu format en el passat va formar sals, les quals han sigut d’un interès econòmic molt gran durant el segle passat.



Galeria fotogràfica: (Font: www.sardegnaamibente.it i www.panoramio.com).












Per a més informació anar l'enllaç:http://www.sardegnaambiente.it/foreste/index.php

Parc Regional de Porto Comte-Capo Caccia.

El parc natural i àrea marina protegida de la Bahía de Porto Conte, és dels llocs més màgics i més bonics de l’illa, batejat per els romans com el “port de les ninfes”.

El parc va obrir les seves portes començant per el sud-est de la llacuna del Calich en direcció a la costa, inclòs el sistema de Monte Doglia fins a l’amplia bahia de Porto Conte, que està protegit per els caps de Punta Gilglio i el Mont Timidote-Capo Caccia.

L’àrea marina protegida comprèn el tram de mar enfront a la Punta Cristallo al nordest.

El Golf de Porto Conte és un dels més bonics del litoral de l’illa i es un punt molt important per a la conservació del patrimoni de la flora i la fauna.


Igualment d’important en el parc, són les formacions de pedra calcària del Miocè, amb alguns penya segats, que amb el carst va crear les coves submergides entre les més grans del Mediterrani.

La Gruta de Neptú és potser una de les més espectaculars que es va estendre uns 2500 m terra endins, on a dintre hi podem trobar les estalactites i estalagmites de gran bellesa.
Davant dels alts penya segats del Cap de Caccia trobem la Illa Foradada, un fragment de roca que fa de tap al costat d’una cova excavada per el mar, la Gruta de Palombi.

La flora del parc es caracteritza per el matoll espinós com la “Centaurea horrida” un edemisme de l’illa, i la palmera nana, l’única palmera espontània europea en el Mediterrani.

En les aigües del golf trobem els immensos prats de Posidonia Oceànica, una planta molt delicada e irreemplaçable com a lloc de refugi i reproducció de la vida marina costera.

També s’han reportat 35 espècies de mamífers i 150 d’aus, entre els quals aquests últims són de particular importància les aus marines que fan niu en els penya-segats, com per exemple: corbs marins, falcons, i voltors de diferents espècies.

En el parc hi trobem el Bosc de Demaniale Porto Conte, en la que es troba un oasis d’espècies de fauna silvestre com els cavalls de Giara, cérvols i ases.
El territori del parc, era ja molt importat per als antics habitants de l’illa que van des dels homes del neolític, passant per els romans i altres civilitzacions posteriors.


Galeria fotogràfica: (Font: www.sardegnaambiente.it i www.panoramio.com)

















Per a més informació anar l'enllaç:http://www.sardegnaambiente.it/foreste/index.php


Parc Natural Regional di Gutturu Mannu (en vies d'institucionalització).

La particularitat d’aquesta zona, és la presència dels boscos més antics i més grans de la conca del Mediterrani. Es tracta d’un bosc del voltant de 35.000 Ha. de la cobertura vegetal continua (bosc de matolls d’altura), d’un gran valor natural, on les espècies endèmiques es troben entre les més representatives de la fauna sarda com el Cervol, el “Astore”, el gat salvatge i els tritons.

En aquesta zona s’està planejant prohibir la caça a totes les parcel·les del parc siguin privades o no, ja que el parc te com a principal objectiu la conservació dels hàbitats naturals, i la fauna i flora silvestre.

Malgrat la seva enorme heterogeneïtat històrica, els sols del paleozoic són de les formacions més antigues de l’illa, com així ho demostren les modestes altures del relleu (amb uns 700-900m, amb l’excepció d’alguns pics amb una altura aproximada als 1000m). Les muntanyes són nombroses i la uniformitat de les altures es veu quasi amagada per un anell de planures circumdants que volten els 500-600m. Una excepció seria el Mont Arcosu, clarament visible des de les planures del Campidano.


Parc del Monte Arci

El parc del Monte Arci, te una delimitació d’unes 13.500 hectàrees. La particularitat de la zona delimitada, es la presència de les principals formacions volcàniques i minerals, com per exemple la obsidiana.

Durant l’època prehistòrica va ser la llar per a l’home, ja que s’han trobat bastants ferramentes de producció i recol·lecció de pedra.

A més a més aquesta zona presenta una gran formació boscosa formada per rouredes i matolls de tipus mediterrani evolucionat incloses varies zones degradades.

En quant a la vida salvatge aquest parc compta amb: porc senglars, guineus, gats salvatges, martes, mosteles, a més a més amb una població en recuperació de cérvols i daines. En quant a les aus, destaquen les típiques del mediterrani, a més de moltes aus rapinyaires com el falcó cernícal , o el gavilan.


Un dels aspectes més relacionats amb el Mont Arci, com em esmentat abans es la extracció de la obsidiana, i la seva zona de “geo-minerals” està declarat per la UNESCO Patrimoni d’interès Internacional.










Galeria fotogràfica:
(Font: www.sardegnaambiente.it i www.panoramio.com)

















Per a més informació anar l'enllaç:http://www.sardegnaambiente.it/foreste/index.php